Si es posa malalta, tenim mitjans tècnics i humans per arribar a un diagnòstic: radiografia digital, analítiques de sang (hematologia, bioquímica), analítica d’orina, excrements, citologies, biòpsies, electrocardiograma, pressió arterial, ingrés hospitalari diürn, etc. ; juntament amb tots els nostres esforços per trobar el que té i mirar de guarir-la.
Aquí trobareu resposta a diverses preguntes habituals. Esperem que us serveixin d’ajuda.
Si tens alguna pregunta més concreta, contacta amb nosaltres i intentarem donar-te resposta com més aviat millor.
Quan un gat té dificultats de moviment, s’han de descartar causes molt diverses. També cal tenir en compte les patologies relacionades amb el desgast de les articulacions, cosa que per la imatge mental que el gat és un animal molt flexible i àgil, moltes vegades no ho tenim en compte.
La majoria de vegades no és bo. Mengen herba quan noten que el seu estómac està una mica irritat i necessiten vomitar. És un acte instintiu, però això només agreuja la irritació de l’estómac. S’ha d’evitar sempre i buscar les causes del perquè tenen l’estómac irritat i així poder posar-hi remei.
Hi ha diferents criteris, però el més recomanable és que hagi passat el primer zel en cas de les gosses i les gates; i als mascles que tingui uns 5 o 6 mesos d’edat en gats o abans si ha començat a marcar amb l’orina, i als 10 o 12 mesos en cas dels gossos.
Sí, i té una eficàcia força bona, i es pot posar a partir dels 6 mesos d’edat; havent fet prèviament un test serològic per aquesta malaltia. S’ha de complementar amb altres mètodes preventius com ara collarets o pipetes repel·lents del mosquit que la transmet.
Un cop desparasitats i en bon estat de salut podem començar la seva vacunació a les 8 setmanes de vida. La pauta i les vacunes són força comunes però s’adaptarà a l’entorn i l’estil de vida de la mascota, i als nous protocols vacunals proposats per la wsava (world small animal veterinay asssociation)
Tant gossos com gats basen molt el seu coneixement de l’entorn a l’olfacte i el gust, raó per la qual estan tota la vida exposats a la infestació per paràsits. La desparasitació s’ha d’anar fent al llarg de tota la vida segons la pauta que s’indica a cada producte utilitzat. És molt important saber que alguns d’aquests paràsits es poden transmetre a les persones.
La quantitat de menjar depèn molt l’edat i l’etapa de la vida en què es troba. A més, sempre s’han de tenir en compte les recomanacions del fabricant del pinso, que sol posar mesures orientatives al revers del sac.
